Un nou punt de vista dels aspectes fins ara desconeguts de la nostra escola, ara al descobert
E. Moreno, A. Gonzalo, J. Pagés, Fco. J. López
Aquesta història comença el 1552. Els jesuïtes havien sigut propietaris, des d’aquesta data, del col·legi de San Pablo (hui dia Institut Lluís Vives), que va deixar de ser de la companyia en 1767, en ser expulsats d’Espanya aquest ordre religiós. En tornar de l’exili l’any 1870, no el van poder recuperar.
El col·legi Sant Josep naix en 1870, sols com a internat. El seu domicili principal va ser l’actual Centre Arrupe. Des de 1975 fins al 2000 es traslladaren els alumnes a les actuals Escoles. Les noves instal·lacions van nàixer a l’ombra del col·legi. Van tindre diversos noms: Escuelitas, Escuelas Gratuitas, Grupo Escolar, Patronato Escolar, Escuelas Profesionales i, des de 1982, Escuelas San José.
El col·legi i les Escoles començaren a unir-se en 1975. Al principi només hi havia una classe amb 50 alumnes en un edifici actualment desaparegut. Les actuals escoles van tindre tres domicilis originaris, que al mateix temps van anar incrementant les instal·lacions per l’augment d’alumnes. I aquest fet és el que ens porta a la construcció de cavitats soterrànies que, ja en el seu moment, van tindre una sèrie d’importants funcions, paregudes a les que ens hem trobat en la nostra investigació.
Des de fa temps, els rumors no han parat de créixer: molta gent opina que les Escoles amaguen certs secrets, com per exemple túnels soterranis ocults que connecten diferents parts del col·legi, o soterranis misteriosos on es guarden artefactes dels quals ningú ha sentit mai parlar. Per tal de confirmar o desmentir el que la gent pensa, comencem la nostra recerca.
Per demostrar que la gent parla sobre aquests rumors, decidim preguntar a un parell d’alumnes sobre aquest tema, començant per Diego Rodríguez, alumne de batxillerat.
–Creus que els túnels i soterranis dels quals parla la gent són reals?
-Crec que són reals, segons el que sé, les entrades i sortides estan als plànols del col·legi. Supose que s’utilitzen per a les canonades i l’electricitat. Tot el món parla sobre uns suposats túnels -afirma Diego- però jo pense que tot és mentida i que el tema hauria de ser desmentit. Moltes vegades he escoltat que hi ha un túnel davall de les grades de la zona esportiva, però mai he anat per comprovar-ho per mi mateix.
També decidim parlar amb Candela Sánchez, que té un punt de vista molt interessant sobre el tema.
–Penses que els rumors sobre els túnels de la nostra escola són reals?
-Crec que són totalment reals. De fet, quan jo anava a gimnàstica rítmica, escalfàvem en aquell túnel abans d’eixir a actuar al camp de futbol. Hi feia molt de fred, encara ho recorde! Les parets eren de pedra i era prou estret -ens conta Candela- no obstant això, és l’únic túnel al qual he accedit.
Després de conversar amb els nostres amics tecnòlegs i escoltar alguns testimonis, aplega als nostres oïts que hi ha un grup de persones que podrien saber alguna cosa sobre el tema.
Així, decidim parlar amb José Ignacio, el director general de les Escoles, per preguntar-li què és el que sap sobre aquests soterranis i túnels. Encara que té una mica d’informació, ens redirigeix a parlar amb el cap de manteniment del col·legi, Miguel, el despatx del qual es troba al corredor que dóna a la sala d’Administració. Ens rep cordialment, i accedeix a mostrar-nos la part oculta de la nostra escola.
Ens explica que els soterranis són part de l’edifici de la Comunitat, i que principalment s’utilitzen com un lloc d’emmagatzemament per a mobles que ja no són necessaris, muntonades de papers, màquines antigues, i, a més, hi podíem trobar les calderes que fan que a l’hivern no ens congelem fent aplegar la seua calor a les estufes. A més, la funció dels estrets i aplatats túnels que comuniquen amb aquestes cavitats és la d’evitar que la humitat de terra accedisca a l’edifici, ja que el túnel forma un buit, separant les escoles del sòl.
Aquests també són utilitzats per al servei elèctric del col·legi. Tot el cablejat de l’edifici de consergeria passa per ací. Per a la comoditat dels operaris, aquests túnels són fumigats cada poc temps, permitent així l’accés.
Ens porta per les escales de la comunitat, i obri una porta metàl·lica. Miguel ens dirigeix al primer soterrani, el qual té el teulat molt alt, i és on es troba l’antiga caldera. Enfront d’aquesta, hi ha dues portes contra incendis seguides, que porten a les noves calderes. A l’altre costat d’aquest soterrani, hi ha una altra porta de fusta. Aquesta condueix a un altre soterrani, més baix de teulat, però molt més gran, i ple de trastos trencats i dels jesuïtes quan ja no estan, i s’organitzen fent muntanyes d’objectes pareguts. Per exemple, trobem una muntanya de vàters i altra de carpetes.
A més, en avançar, arribem a una part bloquejada per totes bandes (menys per una), per més coses. Passant a través d’aquest espai, observem la resta del soterrani, que és encara més gran del que pareix. A més d’altres muntanyes de trastos diversos, al fons n’hi ha quatre forats en la paret, d’uns 2 metres d’ample molt obscurs.
Cadascun està aïllat dels altres, i porta un interruptor independent. Quan s’encén un, es pot veure un túnel, molt llarg, que es perd abans de poder distingir el seu final.
Per a finalitzar, podem afirmar que hi ha túnels i soterranis a les Escoles, encara que no són com els imagina tothom. Els rumors parlen d’una fantasia que no existeix. La realitat queda lluny. Sí que hi passen canonades i cables, però no tenen la grandària adequada perquè les persones puguen caminar, com tots pensen. En realitat són baixos i estrets.
En els soterranis es guarden, en el cas del Saló d’Actes, decorats per a les funcions, i el túnel més controvertit de les Escoles, el de davall de les grades, només és una manera d’accedir al centre del camp de futbol, que ara està en desús. Així, amb aquesta investigació, descobrim els secrets, que esperàvem o no, de la construcció i l’actualitat de les Escoles Sant Josep.
